va ser ràpid, ho decidirem en un segon, encara no havíem acabat d'estudiar a l'esadib i ja sabíem que havíem de fer cosetes, i les varem fer, varem montar la nostra productora i ara, set mesos més tard, ja hem realitzat tres espectacles, com? posant hores, feina, esforç i... la paraula màgica: doblers, nostros, de la nostra butxaca. ara no pretenem fer-mos rics, sols recuperar una part i sobretot: fer teatre (o el que surti), de moment ja esteim més que satisfets amb els primers mesos, però en volem més, som insaciables. realment, si no hagués estat per na irene, na xisca i en lluis, això no seria el mateix: seria bastant menys, els hi hem d'agraïr molt. i també hem d'agraïr a ne'n biel, i n'albee i na lluqui, i a les nostres famílies, pares, parelles i fills (haguts i per haver). a tots ells i també als monty python: gràcies de veritat! "always look at the bright side of life"
